Primera estació, començo a comptar les parades que em queden per arribar a casa després d'aquella nit llarga. Seiens buits, però m'assec al terra, rebeldía incompresa. Tot el que t'envolta no té sentit. Cada persona, fins i tot, finestres o seients, tenen una història darrera.
Segona estació, et mires al reflexe de la finestra quan ets al túnel. Així ets tu, així et veuen els altres. Amb aquell cabell fosc quasi negre desendreçat, de cua a mig fer i uns ullss que no s'aguanten oberts. Et dóna igual com et vegin, al metro et trobes de tot. Com la senyora que et mira dissimuladament o la parella que s'abraça contínuament.
Tercera estació, mires el rellotge i saps que arribaràs tard, però no anirà més ràpid a petició teva, només saps que arribaràs.
Quarta estació, penses en tot el que has pensat en aquestes tres estacions i t'agradaria saber que pensen els altres, que romiarà la persona empanada del teu costat. Arribes al destí d'aquell lloc tan pensatiu i varia.
"Mama, ja surto del metro, ara vaig."
Dins d'un camí, 
