“He pensat com seria estar al teu costat, com seria canviar el món al teu costat i fer el que nosaltres vulguem. He pensat que et tindré sempre al meu cor, que no em perdràs. Perquè estimar ho és tot, tu ho ets tot per mi.”
Però passa que ja és d’ell, que no hi ha res a perdre, que la seva mirada diu un t’estimo a l’orella, mentre va buscant les seves mans i li dóna un petó després de despertar-se al costat d’ell i abraçada a ell.
Crec que aquesta vegada no s’ha punxat amb cap espina de la rosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario